LAURA DURAN
Artícle d'opinió

LAURA DURAN

BARMAID

Laura Duran és col·laboradora de Teichenné. Barmaid barcelonina, apassionada, inquieta, amant del seu treball i amb molt a dir en el panorama de la cocteleria nacional. "No m'agrada la cocteleria plana i previsible, el meu objectiu és que el còctel et faci viatjar una miqueta."

Laura Duran artícle d’opinió

Laura Duran ens escriu el seu primer article d’opinió que fa una reflexió sobre qüestions com: “Què és ser un bon bàrman?”, La importància del dia a dia, la perseverança o el servei personalitzat al client.

La importància del dia a dia…

Vaig tenir, fa relativament pocs dies, una trobada amb els nois del “Basque Culinary Center”, entre els diversos professors, Patxi Troitiño un d’ells. Vam poder conversar molt i de moltes coses, una de les més interessants va ser sobre què és realment ser un Barman. Per a ell, el millor bàrman que mai havia coneguda és la seva mare. La qual va regentar durant molts anys un bar. Famosa pel seu bon tracte, per la constància, per la qualitat del servei, entre altres, però sobretot per mantenir allò durant tants anys i amb la clientela habitual. Això ens va fer entaular una llarga xerrada sobre aquest tema.

Laura Duran Teichenné web1

Què és ser un bon Barman? La constància de l’excel·lència dia a dia, el detall i la qualitat de servei, sense tant sols nomenar els còctels.

En l’era en la qual estem, una generació d’internet, xarxes socials, virtual diria, crec que és més important que mai, fer arribar d’una manera molt més humana i directa el que s’està fent en cocteleria. Sóc de les que crec a ulls clucs que  la tasca que s’està fent en aquest sector tot just està començant, que el millor està per arribar, de veritat crec que ens estem acostant a la gent. I això ho fem en el dia a dia, escoltant a la gent, explicant el que fem, transmetent la nostra cultura del beure amb qualitat, ja hi ha molta gent que no veu l’alcohol com un mitjà per emborratxar-se sinó un plaer per al paladar, però encara és una minoria. Fa uns quants anys enrere, uns quants molts, menjàvem per alimentar-nos. Ara menjar pot ser una experiència, un viatge, investigació o creació. Nosaltres estem en el mateix camí però encara falta lluitar.

Compartir paret amb un restaurant d’estrella Michelin m’ha fet entendre moltes coses, entre elles, que la interacció amb el client no és crear un súper còctel, estèticament meravellós, que el begui i que al·lucini … perquè si només fas això, tens moltes possibilitats en què es quedi en una anècdota. Que aquest client expliqui l’endemà, a la feina o a casa seva, la curiosa beguda que va provar el dia anterior. Ser un bàrman és fer viure una experiència des que aquesta persona entra per la porta fins que s’acomiadi, gairebé independentment del que begui, sigui un còctel o un vi, si aconsegueixes que aquest client es vagi pensant “que bé m’han tractat, tornaré segur “, has complert la teva comesa. Hi ha alguna cosa que m’encanta explicar quan s’incorpora un membre nou a l’equip, a part del que s’ofereix en carta per defecte, mentre jo estigui en barra, que demanin el que més els hi agradi, estigui al menú o no, crearem alguna cosa especial per aquesta persona, no importa, de fet m’encanta. Primer, perquè em posa a prova i segon, perquè a les persones ens encanta sentir-nos especials. Quan faig això de manera directa amb un client que seu a la barra, automàticament crees un vincle molt curiós amb aquest. Fa poc, tenia dos homes d’uns 50 anys d’edat asseguts davant meu, xerraven sobre medicina a nivells que no entenia. Bevien vi mentre un d’ells observava el meu treball. Quan va acabar la seva copa, em va preguntar, desafiant, si li faria un còctel exclusiu per a ell, vaig assentir somrient i tot seguit li vaig dir que sense por em posés a prova. Em va donar diverses indicacions i li vaig fer un còctel. Vam iniciar una conversa animada on vaig poder explicar-los que feia jo de portes endins. El seu acompanyant també es va animar a demanar un altre còctel. Quan van acabar la seva copa, primer de tot, em va felicitar, em va dir que si volia demanar-ho en un altre lloc, com havia de demanar-lo?. Ho acabava de crear per a ell, no seria fàcil, així que el vaig anomenar “La recepta del doctor”, ja que vaig escoltar la seva conversa. Va riure i em va demanar la recepta per poder-lo fer a casa quan volgués. Jo ja havia guanyat. Aquest doctor els hi faria aquest còctel als seus amics a casa, un còctel d’elaboració senzilla, tot s’ha de dir…

Laura Duran Teichenné web2

Estic segura que això es fa en molts llocs així, però mai cal oblidar-ho. Els altres vindran després … quan t’hagis guanyat la seva confiança. En l’època en que estem, el boca a boca o el màrqueting viral, és una arma igual de precisa.

Em fascina la meva feina, m’agrada investigar i formar-me, però les persones encara no entenen del tot el que fem, per això cal anar adaptant-se a les circumstàncies sempre, llegir al client, al final oferir-li el que sigui que estigui buscant, fins a arribar a l’equilibri i, per descomptat, l’excel·lència del teu dia a dia.

Artícle escrit per Laura Duran (9/12/2016)

Eres mayor de 18 años? Este sitio web requiere que usted tenga 18 años de edad o más. Verifique su edad para ver el contenido, o haga clic en "Salir" para salir.